Su Song

Su Song

Nom pòstum	正簡 i 正简
Biografia
Naixement	1020 (Gregorià) Quanzhou (RP Xina)
Mort	1101 (Gregorià) (80/81 anys)
Ambaixador de la República Popular de la Xina
Activitat
Ocupació	cartògraf, poeta, polític, farmacèutic, filòsof, metge, botànic, zoòleg, astròleg, metal·lúrgic, astrònom, enginyer civil, matemàtic, diplomàtic, arquitecte, inventor, naturalista
Obra
Obres destacables (1061) Tu jing bencao (fr)
Família
Fills	Su Jing, Su Jiong, Su Xi, Su Xi, Su Jia
Pare	Su Shen

Su Song (xinès simplificat: 苏颂, xinès tradicional: 蘇頌; pinyin: Sū Sòng, nom de cortesia: Zirong子容)^[1] (1020—19 de juny 1101) va ser un erudit xinès que es va especialitzar com a enginyer, poeta, naturalista, antiquari, i ambaixador de la dinastia Song (960-1279).

Song va ser l'enginyer que va elaborar la Torre de rellotge en l'Edat Mitjana a la ciutat de Kaifeng, que funcionava per mitjà d'un sistema hidràulic. A més, va emprar un mecanisme d'escapament.^[2][3] El mecanisme d'escapament que Song va utilitzar havia estat inventat pel monjo budista Yi Xing, i va ser l'any 725 quan el govern de Liang Lingzan el va fer funcionar amb el mecanisme de l'esfera armil·lar, malgrat que Song va ser el primer a utilitzar una esfera armil·lar en un rellotge mecànic.^[4][5] A més, la torre de Song és la més antiga a utilitzar un sistema de cadenes de transmissió —anomenat en xinès tu tian (天梯)—, o «escala celestial», com es mostra en el seu retrat de rellotgeria.^[6] La torre de rellotge tenia 133 sistemes mecànics diferents per indicar i fer sonar l'hora.^[7] El tractat de Song que parla sobre la Torre de rellotge (Xinyi Xiangfayao, 新儀象法要), està intacte des de la seva creació el 1092; de la mateixa manera la publicació oficial impresa el 1094. El llibre ha estat analitzat per diversos estudiosos com Joseph Needham.

L'estructura més famosa de Song va ser desmantellada a causa de la invasió de l'exèrcit Jurchen l'any 1127, i, encara que es van fer intents per tornar a aixecar la torre del rellotge, mai es va reconstruir amb èxit. Si bé, el tractat de Xiangfayao Xinyi va ser el més conegut, Song tenia altres treballs compilats. Va fer un atles amb diversos mapes de les estrelles, mapes terrestres, així com un tractat de farmacologia. En aquest últim es van discutir temes relacionats amb la mineralogia, zoologia, botànica, i metal·lúrgia.

Temps després, jesuïtes europeus van viatjar a la Xina; va ser el cas de Mateo Ricci i Nicolas Trigault, els quals en els seus escrits van esmentar breument els rellotges xinesos que utilitzaven un sistema de transmissió en cadena.^[8] Els primers visitants europeus a la Xina van creure erròniament que la tecnologia xinesa no passava de la clepsidra, els rellotges de foc i de sol Van creure, per tant, que els mecanismes de rellotgeria eren nous a la Xina i que podria ser quelcom molt valuós que els europeus podien oferir.^[9] Encara que no és tan prominent com el període de la Dinastia Song, hi ha textos contemporanis de la Dinastia Ming (1368—1644) que descriuen una història relativament intacta dels dissenys dels rellotges mecànics a la Xina d'ençà el segle xiii fins al segle xvi.^[10]